"Mentre Catalunya tingui una població que cobra 600 euros, no hi haurà reactivació"
Idili Lizcano, filòsof i empresari,
fundador de la marca de cosmètics Alqvimia, basa la gestió de l'empresa
en l’economia de la felicitat
 |
| Idilizi Lizcano ha sigut i continua essent un pioner en el sector de la cosmètica |
LES CLAUS
"L'economia de la felicitat no és una estratègia de màrqueting, ha de ser part de l'ADN d'una marca"
"Pots tenir molt capital, però si tens una empresa tòxica, no funciona"
"La creació de treball està castigada amb un 78% d'impostos"
"Nosaltres volem ser un referent de gestió amb ètica i moral"
"Pots tenir molt capital, però si tens una empresa tòxica, no funciona"
"La creació de treball està castigada amb un 78% d'impostos"
"Nosaltres volem ser un referent de gestió amb ètica i moral"
Idili Lizcano, filòsof i empresari, és l’home que a principis dels anys 80 es va deixar portar pels seus instints i va introduir al mercat espanyol la cosmètica natural. Llavors semblava una bogeria, de fet, assegura que eren vistos com a “bitxos raros”, però la companyia que va crear, Alqvimia, avui és un dels referents a escala mundial en el seu àmbit.
Més enllà de la faceta empresarial, Lizcano destaca per defensar fermament un consum més ecològic i responsable, i una economia més humanitzada. Els tres pilars de la filosofia corporativa del seu negoci, amb el que “una espècie de profecia” li va dir un dia que podria ajudar el món.
“Molts productes de cosmètica són còctels de química”
“La gent ho sap i ho rebutja”, afirma Lizcano. El sector de la cosmètica ha patit en els darrers 15 anys un canvi que ha decantat la indústria cap als productes naturals i això, assegura, és una mostra de com “la societat s'ha adonat que tenim moltes malalties que vénen dels productes químics als quals ens exposem diàriament. “L’exigència i la cultura del consumidor és superior, es cuida més en alimentació i salut, i ha acceptat un canvi de mentalitat que fa que el consum sigui més responsable”.
La indústria tradicional no és aliena al canvi. “Les grans marques han comprat altres petites companyies de cosmètica natural perquè veuen cap a on van els nous hàbits. És una transformació que està prenent forma a poc a poc, amb els anys, però ara hi ha un auge que ho ha fet esclatar”, argumenta. I és que Lizcano, com ja va explicar a VIAempresa, va arribar a rebutjar diverses ofertes de compra quan el negoci començava a despuntar en el sector.
“Qualitat i eficàcia són les claus de l’èxit”
No importa que fossin “bitxos raros”, que entressin al mercat amb desconfiança o que els costés fer-se un lloc entre les empreses internacionals. El secret de l’èxit que tenen ara, diu el creador d’Alqvimia, és la “qualitat i l’eficàcia, perquè fer un producte bo assegura que el client l'accepti i que te’l guanyis”. I caldria sumar-hi la intuïció i capacitat per avançar-se al mercat, segons Lizcano: “Ens ha beneficiat l’arribada dels lohas –consumidors ecointel·ligents-. Volen productes de qualitat, naturals, ecològics i que els asseguri benestar, salut i harmonia entre la persona i el medi ambient. El seu nivell cultural i poder adquisitiu és mig-alt i està conscienciant amb els temes socials. Li importa el món on viu i no compra només perquè un producte sigui de X marca. Elles venen una imatge i un prestigi que és fum, és pur màrqueting, nosaltres venem resultats”.
Assegura que és una tendència natural dels països desenvolupats, dels quals diu que “han canviat el concepte del luxe i busquen benestar abans que marca”. “Rússia o la Xina tenen ara aquesta idea que nosaltres hem deixat enrere, ells estan desenvolupant ara marques potents que despunten als mercats. Estan vivint l’etapa que nosaltres hem deixat enrere”.
“Catalunya necessita una classe mitjana forta perquè l’economia real pugui rutllar”
Gairebé el 20% de la societat catalana està en risc de pobresa, i això és resultat d’una economia desgastada. “És la conseqüència d’un neoliberalisme que ha demostrat que no funciona, que crea més pobresa que riquesa”, critica Lizcano, qui assegura que aquesta situació ha fet que a poc a poc fem el pas del vell paradigma –“jerarquia, obediència, submissió al poder”- cap a un nou paradigma –“motivació, entrega, treballar per amor, riquesa més justa”. “És l’única manera de frenar la destrucció de les classes mitjanes i l’ampliació de la classe baixa. Mentre Catalunya tingui una població que cobra entre 400 i 600 euros, no hi haurà reactivació del consum. No és bo per l’economia real”.
“Un treballador mal pagat i desmotivat no farà una bona feina, farà el mínim”
Ell va aventurar-se amb Alqvimia perquè volia dedicar-se a alguna cosa que li omplís i pretén que els seus empleats vagin cada dia a treballar amb la mateixa passió i motivació. Per això proposa unes mesures “totalment contràries al que aconsella l'FMI”. “En comptes d'abaixar salaris, la meva il·lusió és pujar-los. I no només vull motivar l’empleat a escala econòmica, també humà. Un treballador és un ésser humà i l’hem de tractar com a tal. Les empreses estan fetes per capital, per diners, productes i per persones. I aquest darrer element és el més important. Pots tenir molt capital, però si tens una empresa tòxica, no funciona”.
Tot i que algunes empreses estan entrant en el joc potenciat una estratègia de RSC, Lizcano considera que no és suficient: “L’economia de la felicitat no és una estratègia de màrqueting ni una moda, ha de ser part de l’ADN d’una marca com ho és a Alqvimia”.
“Vull que els meus treballadors sentin que poden créixer com a professionals i com a persones”
Alqvimia seria una de les empreses que ha aplicat la reforma horària. “Veus les taules? Són buides perquè els treballadors estan jugant amb els seus fills”, assenyala els espais i justifica així que a les 16:30h de la tarda no hi hagi ningú a l’oficina. El seu objectiu és convertir la companyia en “un lloc de transformació personal i espiritual considerant el treballador com una persona que pot créixer diàriament”. Apliquen una política de sous elevats – o normals per a la nova economia que defensen-, la conciliació laboral i valoren tots els cursos de formació que proposen els mateixos empleats. “Creem espais de convivència, de comunicació, d’intercanvi d’experiències humanes... Fem també psicologia, meditació o dansa per crear un ambient harmònic dins l’empresa”, són algunes de les activitats amb què pretén convertir la feina en una experiència enriquidora.
“Estem endollats a l’escassetat”
El fundador de la marca de cosmètics divideix l’economia en dues esferes: “La real i l’especulativa”. “El 97% dels diners es mou en l’especulativa i el pitjor és que tot està en mans de l'ínfima minoria que remena els mercats financers. Això es tradueix en empobriment i escassetat. Estem endollats al paradigma de l’escassetat. Escassetat en recursos, en cultura, en el goig per la vida... El segon motiu de baixa és la depressió, segons l’OMS, i el segon motiu de mort entre la gent d’entre 15 i 25 anys és el suïcidi”, critica Lizcano, defensant novament el pas cap a l’economia humanitzada.
“Quan un empresari crea un lloc de treball, per pagar 1.000 euros de sou, ha de pagar 780 euros”
La creació de treball està castigada amb un 78% d’impostos; mentre que l’especulador només paga un 1% en una SICAV. Amb aquestes dues xifres Lizcano vol deixar clara la injustícia per la qual passa el teixit empresarial. “Això és la dictadura dels mercats financers!”, exclama amb indignació. Però a cada queixa hi afegeix una alternativa: “Els mercats financers haurien de pagar com nosaltres. Paguem tots un 15% i la cosa anirà millor, perquè som els empresaris els que posen en marxa la roda. No hi haurà alegria de contractació mentre seguim pagant aquesta barbaritat d’impostos per la creació de feina i mentre no hi hagi una política de suport a la pime”.
“Som completament lliures, no depenem dels deutes que altres empreses tenen amb els bancs”
Les seves crítiques cap a les pràctiques de l’economia neoliberal segueixen amb les entitats bancàries. De fet, Alqvimia és una de les empreses que pot presumir d’haver-se autofinançat des dels seus inicis. “Els beneficis que guanyem són reinvertits. No es reparteixen entre socis; ni es dessagna l’empresa, ni es demanen crèdits, això és vell paradigma. Som lliures”, subratlla. I és que parlar dels números de la seva empresa és una de les parts que menys li agraden a Lizcano, especialment si se li pregunta per la facturació: “Quan els grans monstres veuen les nostres dades, creuen que és poc. El que passa és que ningú s’atura a mirar les nostres ràtios financeres, que són molt més espectaculars que les xifres de facturació. L’economia pren com a referent les altres companyies, quan realment no són un bon exemple pels emprenedors i la societat. Nosaltres volem ser un referent de gestió amb ètica i moral”.
Orígen información: ViaEmpresa
Més enllà de la faceta empresarial, Lizcano destaca per defensar fermament un consum més ecològic i responsable, i una economia més humanitzada. Els tres pilars de la filosofia corporativa del seu negoci, amb el que “una espècie de profecia” li va dir un dia que podria ajudar el món.
“Molts productes de cosmètica són còctels de química”
“La gent ho sap i ho rebutja”, afirma Lizcano. El sector de la cosmètica ha patit en els darrers 15 anys un canvi que ha decantat la indústria cap als productes naturals i això, assegura, és una mostra de com “la societat s'ha adonat que tenim moltes malalties que vénen dels productes químics als quals ens exposem diàriament. “L’exigència i la cultura del consumidor és superior, es cuida més en alimentació i salut, i ha acceptat un canvi de mentalitat que fa que el consum sigui més responsable”.
La indústria tradicional no és aliena al canvi. “Les grans marques han comprat altres petites companyies de cosmètica natural perquè veuen cap a on van els nous hàbits. És una transformació que està prenent forma a poc a poc, amb els anys, però ara hi ha un auge que ho ha fet esclatar”, argumenta. I és que Lizcano, com ja va explicar a VIAempresa, va arribar a rebutjar diverses ofertes de compra quan el negoci començava a despuntar en el sector.
“Qualitat i eficàcia són les claus de l’èxit”
No importa que fossin “bitxos raros”, que entressin al mercat amb desconfiança o que els costés fer-se un lloc entre les empreses internacionals. El secret de l’èxit que tenen ara, diu el creador d’Alqvimia, és la “qualitat i l’eficàcia, perquè fer un producte bo assegura que el client l'accepti i que te’l guanyis”. I caldria sumar-hi la intuïció i capacitat per avançar-se al mercat, segons Lizcano: “Ens ha beneficiat l’arribada dels lohas –consumidors ecointel·ligents-. Volen productes de qualitat, naturals, ecològics i que els asseguri benestar, salut i harmonia entre la persona i el medi ambient. El seu nivell cultural i poder adquisitiu és mig-alt i està conscienciant amb els temes socials. Li importa el món on viu i no compra només perquè un producte sigui de X marca. Elles venen una imatge i un prestigi que és fum, és pur màrqueting, nosaltres venem resultats”.
Assegura que és una tendència natural dels països desenvolupats, dels quals diu que “han canviat el concepte del luxe i busquen benestar abans que marca”. “Rússia o la Xina tenen ara aquesta idea que nosaltres hem deixat enrere, ells estan desenvolupant ara marques potents que despunten als mercats. Estan vivint l’etapa que nosaltres hem deixat enrere”.
“Catalunya necessita una classe mitjana forta perquè l’economia real pugui rutllar”
Gairebé el 20% de la societat catalana està en risc de pobresa, i això és resultat d’una economia desgastada. “És la conseqüència d’un neoliberalisme que ha demostrat que no funciona, que crea més pobresa que riquesa”, critica Lizcano, qui assegura que aquesta situació ha fet que a poc a poc fem el pas del vell paradigma –“jerarquia, obediència, submissió al poder”- cap a un nou paradigma –“motivació, entrega, treballar per amor, riquesa més justa”. “És l’única manera de frenar la destrucció de les classes mitjanes i l’ampliació de la classe baixa. Mentre Catalunya tingui una població que cobra entre 400 i 600 euros, no hi haurà reactivació del consum. No és bo per l’economia real”.
“Un treballador mal pagat i desmotivat no farà una bona feina, farà el mínim”
Ell va aventurar-se amb Alqvimia perquè volia dedicar-se a alguna cosa que li omplís i pretén que els seus empleats vagin cada dia a treballar amb la mateixa passió i motivació. Per això proposa unes mesures “totalment contràries al que aconsella l'FMI”. “En comptes d'abaixar salaris, la meva il·lusió és pujar-los. I no només vull motivar l’empleat a escala econòmica, també humà. Un treballador és un ésser humà i l’hem de tractar com a tal. Les empreses estan fetes per capital, per diners, productes i per persones. I aquest darrer element és el més important. Pots tenir molt capital, però si tens una empresa tòxica, no funciona”.
Tot i que algunes empreses estan entrant en el joc potenciat una estratègia de RSC, Lizcano considera que no és suficient: “L’economia de la felicitat no és una estratègia de màrqueting ni una moda, ha de ser part de l’ADN d’una marca com ho és a Alqvimia”.
“Vull que els meus treballadors sentin que poden créixer com a professionals i com a persones”
Alqvimia seria una de les empreses que ha aplicat la reforma horària. “Veus les taules? Són buides perquè els treballadors estan jugant amb els seus fills”, assenyala els espais i justifica així que a les 16:30h de la tarda no hi hagi ningú a l’oficina. El seu objectiu és convertir la companyia en “un lloc de transformació personal i espiritual considerant el treballador com una persona que pot créixer diàriament”. Apliquen una política de sous elevats – o normals per a la nova economia que defensen-, la conciliació laboral i valoren tots els cursos de formació que proposen els mateixos empleats. “Creem espais de convivència, de comunicació, d’intercanvi d’experiències humanes... Fem també psicologia, meditació o dansa per crear un ambient harmònic dins l’empresa”, són algunes de les activitats amb què pretén convertir la feina en una experiència enriquidora.
“Estem endollats a l’escassetat”
El fundador de la marca de cosmètics divideix l’economia en dues esferes: “La real i l’especulativa”. “El 97% dels diners es mou en l’especulativa i el pitjor és que tot està en mans de l'ínfima minoria que remena els mercats financers. Això es tradueix en empobriment i escassetat. Estem endollats al paradigma de l’escassetat. Escassetat en recursos, en cultura, en el goig per la vida... El segon motiu de baixa és la depressió, segons l’OMS, i el segon motiu de mort entre la gent d’entre 15 i 25 anys és el suïcidi”, critica Lizcano, defensant novament el pas cap a l’economia humanitzada.
“Quan un empresari crea un lloc de treball, per pagar 1.000 euros de sou, ha de pagar 780 euros”
La creació de treball està castigada amb un 78% d’impostos; mentre que l’especulador només paga un 1% en una SICAV. Amb aquestes dues xifres Lizcano vol deixar clara la injustícia per la qual passa el teixit empresarial. “Això és la dictadura dels mercats financers!”, exclama amb indignació. Però a cada queixa hi afegeix una alternativa: “Els mercats financers haurien de pagar com nosaltres. Paguem tots un 15% i la cosa anirà millor, perquè som els empresaris els que posen en marxa la roda. No hi haurà alegria de contractació mentre seguim pagant aquesta barbaritat d’impostos per la creació de feina i mentre no hi hagi una política de suport a la pime”.
“Som completament lliures, no depenem dels deutes que altres empreses tenen amb els bancs”
Les seves crítiques cap a les pràctiques de l’economia neoliberal segueixen amb les entitats bancàries. De fet, Alqvimia és una de les empreses que pot presumir d’haver-se autofinançat des dels seus inicis. “Els beneficis que guanyem són reinvertits. No es reparteixen entre socis; ni es dessagna l’empresa, ni es demanen crèdits, això és vell paradigma. Som lliures”, subratlla. I és que parlar dels números de la seva empresa és una de les parts que menys li agraden a Lizcano, especialment si se li pregunta per la facturació: “Quan els grans monstres veuen les nostres dades, creuen que és poc. El que passa és que ningú s’atura a mirar les nostres ràtios financeres, que són molt més espectaculars que les xifres de facturació. L’economia pren com a referent les altres companyies, quan realment no són un bon exemple pels emprenedors i la societat. Nosaltres volem ser un referent de gestió amb ètica i moral”.
Orígen información: ViaEmpresa
No hay comentarios:
Publicar un comentario