Analizamos la presencia de su empresa en el mercado realizando las propuestas adecuadas para mejorar su incidencia social y sus resultados económicos.

Analitzem la presència de la seva empresa en el mercat realitzant les propostes adequades per millorar la seva incidència social i els seus resultats econòmics.

We analyze your company's presence in the market making appropriate proposals to improve their impact on society and its economic results.











martes, 28 de septiembre de 2021

La manca de semiconductors va per llarg: el model econòmic actual, en qüestió

 

Bona part dels productes que fem servir diàriament incorporen semiconductors.

Fa pocs dies, Seat va anunciar més ERTO per a reduir la producció de vehicles. El motiu? La coneguda manca de semiconductors, també anomenats microxips o xips. No és l’única marca de cotxes afectada. Toyota ha hagut de reduir la producció d’un 40% pel mateix motiu. Nissan ja ha anunciat que farà mig milió de vehicles menys durant el 2021, i marques americanes també han hagut d’aturar plantes de producció. Però l’automobilístic tan sols és un dels sectors industrials afectats. En l’electrònica de consum, Apple i la resta de grans marques també tenen dificultats d’abastiment. Tanmateix, això solament és la punta de l’iceberg d’un problema mundial, que afecta el comerç internacional, la geopolítica, el sistema energètic, la logística i el model econòmic i de producció imperant aquestes darreres dècades. La covid sembla haver-ne estat el detonant, però les arrels són d’abans. Tot seguit mirem d’explicar-vos les claus per a entendre una qüestió complexa, que es pot agreujar encara més els mesos vinents.

La crisi de semiconductors, el símptoma d’un problema mundial

Fa mesos que tenim entrebancs en la producció de xips, i, en compte de resoldre’s, sembla que s’agreugen. Les darreres previsions estimen que la producció de semiconductors no es normalitzarà fins ben entrat el 2023. Hi ha diversos motius que ens han dut en aquesta situació. El primer és que els xips són com més va més presents als productes de consum en massa. S’estima que se n’usen més de 100.000 milions diàriament. És a dir, cadascú en fa servir de mitjana més de 12 en les activitats quotidianes. El cotxe, la nevera, el mòbil o fins i tot a l’hora de llençar les escombraries –que poden incorporar xips d’identificació. La dependència que en tenim és absoluta, atès el nivell de desenvolupament tecnològic que hem assolit. Cada vegada s’incorporen a més línies de productes que abans no en duien per a millorar-ne les funcionalitats.

A l’augment progressiu de demanda de microxips, s’hi ha afegit la pandèmia. Havent de teletreballar i estudiar a través d’internet, o per poder tenir lleure durant el confinament, moltes famílies van adquirir dispositius electrònics nous. Això va fer que molts productors de xips se centressin en aquest sector industrial i en deixessin de banda uns altres. Com ara l’automobilístic, tenint en compte que les vendes havien baixat dràsticament durant l’episodi més greu de la covid. Ara, amb la recuperació de la producció de vehicles, els fabricants no poden atendre tots dos sectors alhora. S’hi afegeix un efecte de paper higiènic: moltes empreses, quan han vist la manca de producció, han fet més comandes que no calia per a tenir una reserva de xips. Cosa que fa, tal com va passar amb els rotllos de paper de vàter, que la situació empitjori.

El model econòmic, de comerç i de producció, en qüestió

Les arrels d’aquesta manca de capacitat de producció davant una pujada sobtada de demanda cal trobar-les temps enrere. Fa anys que els experts advertien que la indústria de microxips no feia les inversions necessàries per a mantenir i ampliar la capacitat productiva. Els motius caldria cercar-los en la competència extrema al sector basada en preus com més baixos millor. Les grans companyies com ara Apple, Samsung i Xiaomi fan comandes per milions de xips, però a canvi demanen uns preus ajustats al màxim. Això força els fabricants de semiconductors a reduir els marges al mínim per a poder guanyar els contractes de proveïment. Qualsevol error en el càlcul, o imprevist en la cadena de subministrament o producció, pot dur a pèrdues milionàries. Cosa que ha passat més d’una vegada i ha causat la fallida d’unes quantes plantes de fabricació de xips. Tot plegat, ha fet que els productors, tot i saber que havien de renovar maquinària i fer créixer la capacitat de producció per a atendre nous segments, no hagin tingut marge de maniobra i s’hagin limitat als clients habituals mentre miraven d’estirar al màxim la vida útil de les plantes per no perdre diners i guanyar contractes nous.

Un altre dels motius és el model de producció. Els economistes expliquen que el benestar que hem assolit és gràcies a l’especialització del treball, que es pot aplicar a les professions –forner, lampista, cambrer… –, però que va més enllà. S’aplica de la mateixa manera a les empreses. Per això tenim empreses especialitzades en àrees molt concretes que han permès grans millores en els productes existents, i també que n’apareguessin de nous. Però encara més: hi ha països que s’han especialitzat en la producció de certs productes que són necessaris arreu del món. Ací tornem a l’afer dels semiconductors. Avui dia, l’Àsia domina la producció de xips, bàsicament Taiwan i Corea, però també el Japó i la Xina. A més, el 90% de l’electrònica mundial es fabrica a la Xina.

Això ha fet que tot el món, i especialment l’occident, depengui d’aquests països. Solament ha calgut un fet excepcional com la covid perquè fos una evidència per a tota la població. Ha afectat més productes no tecnològics com ara la roba i les màscares mateixes, també fabricats en massa a l’Àsia. Tot plegat mostra més obstacles derivats del model tecnològic i de producció de les empreses occidentals. Un és el sistema de producció conegut com a just in time (al moment). Durant els anys vuitanta i noranta, el sector automobilístic, per disminuir costs de producció, va tancar els magatzems en què tenia estoc per a cobrir falles temporals de subministrament. Les millores i baixada del preu de les comunicacions internacionals amb vaixell, i fins i tot avió, com també la revolució en les telecomunicacions, van permetre de fer planificacions detallades i instantànies d’una punta a l’altra del planeta. Cosa que va fer que els elements arribessin de l’estranger i passessin a la línia de producció directament, sense necessitat de magatzems. Just a temps. Però, per a assolir-ho, cal que tot funcioni amb precisió absoluta, sense incidències significatives.

El preu de transportar contenidors entre Europa i l’Àsia s’ha arribat a multiplicar per deu.

La fi de la Xina com a fàbrica mundial?

La gran dificultat actual, que depassa la producció de semiconductors i afecta molts productes, és que aquestes línies logístiques amb l’orient fallen. Els grans ports xinesos van haver de tancar durant la pandèmia, i quan han reprès l’activitat, s’han hagut d’enfrontar a colls d’ampolla i manca de mà d’obra. I el sector també ha tingut incidents puntuals, com un incendi a la planta japonesa de Renesas, responsable de gairebé un terç de la producció de xips per a vehicles. O les tempestes a Texas, que va afectar les poques plantes en territori americà. Fins i tot el naufragi al canal de Suez, que el bloquejà completament durant dies. Tot plegat ha tingut un efecte molt important en l’artèria principal de la mundialització: el trànsit de contenidors. Optimitzat al màxim, es basa a enviar contenidors plens de productes de l’Àsia a l’occident i retornar-los plens de productes occidentals. Amb la situació actual, s’envien contenidors de l’Àsia cap a Europa, però s’acumulen buits als ports del nostre continent perquè no hi ha productes per a enviar de tornada.

La producció de semiconductors es concentra en molt pocs països.

Això ha fet que els preus s’hagin disparat. Abans de la pandèmia, moure internacionalment un contenidor costava entre 1.000 euros i 2.000, i ara supera els 15.000, i fins i tot arriba als 20.000. Falten contenidors o s’han de tornar buits. En un model econòmic amb una competència extrema basada en el preu més baix, moltes companyies han optat per no moure productes en contenidors, abans d’haver-ne d’apujar els preus. Això causa el desabastiment actual de productes de tota mena fabricats a l’orient. O que fàbriques occidentals hagin d’aturar la producció perquè no els arriben les matèries primeres que obtenen de fora. Tot plegat ha originat les primeres reaccions a l’occident.

Quan va començar la pandèmia, no teníem màscares perquè es feien a la Xina, i ara moltes empreses, entre les quals algunes del nostre país, han sabut reinventar-se per a fabricar-les ací. Més sectors comencen a reaccionar per evitar aquesta dependència extrema. Els EUA fan projectes de noves plantes de semiconductors. També la UE, que vol tenir un 20% de producció el 2030. En sectors com el vehicle elèctric, al principi les marques europees confiaven en la producció de bateries a països com el Japó, Corea del Sud i la Xina mateixa, però ara els grans grups automobilístics pensen de fabricar-les a Europa. Fins i tot a l’Àfrica, on hi ha una revolució d’energies renovables, governs com el nigerià ara importen plaques solars barates de la Xina, però a mitjà termini volen fabricar-les al país per no dependre d’un element tan bàsic per al desenvolupament. Tanmateix, aquestes polítiques no tindran resultats a curt termini.

A tot això cal afegir l’augment progressiu de la inestabilitat geopolítica causada per aquest principi de guerra freda comercial entre l’occident i una Xina com més va més agressiva i intervencionista en l’àmbit internacional. Caldrà veure si tota aquesta reacció occidental per a reindustrialitzar-se no és passatgera, una reacció a la situació originada per la covid, i s’acaba imposant el model imperant fins ara o si realment és una política a llarg termini. També caldrà veure com reacciona la Xina i el paper de més potències regionals, com ara Rússia, Turquia o l’Índia.

És sostenible aquest model econòmic?

La pandèmia de la covid no solament ens obliga a repensar el model de producció industrial i logístic, l’especialització dels països o la situació geopolítica; el món també ha evolucionat socialment i políticament en una direcció que ha causat problemes que comencen a ser greus. Cada vegada hi ha més intel·lectuals i experts que denuncien la situació dels treballadors occidentals. Hi ha un seguit de fenòmens que han confluït en aquesta situació. Com ara la financerització de l’economia, que ha abandonat la seva base industrial per basar-se en eines financeres per a enriquir-se, deslligades del treball i solament disponibles per a les elits. Els estats, diuen aquests intel·lectuals, creixen gràcies al deute, no a la productivitat. Deute que origina, per una altra banda, un augment de la pressió fiscal.

L’economista Miquel Puig és un d’aquests intel·lectuals que s’ha afegit recentment a les crítiques del model econòmic que ha imperat al món aquestes darreres dècades amb el seu darrer llibre, Els salaris de la ira. Hi explica, entre més qüestions, que la promesa de millora en eficiència econòmica es podria complir de tres maneres: amb la millora tecnològica, la llibertat del comerç internacional –permetent més especialització d’empreses i països–, o fent això mateix però pagant menys als treballadors. Els resultats mostren que s’ha optat per la tercera opció arreu del món com a eina fonamental. Avui dia, els treballadors del nostre país tenen un sou més baix que no el 1978 en termes de poder adquisitiu, tot i les millores en productivitat. Gairebé es pot dir el mateix dels treballadors francesos o dels EUA, on els sous són tan sols una mica més alts que no aquell any. El detall d’aquest procés ens retorna a la crisi actual.

Les eines per abaixar els sous, segons l’autor, es basen en tres mecanismes. Primer, amb la deslocalització de la producció a països amb sous més baixos en tots els sectors possibles –producció de roba al Bangladeix, atenció telefònica a l’Amèrica Llatina, fabricació electrònica a la Xina, etc. La segona, en aquells sectors que no es poden deslocalitzar, importar en massa mà d’obra barata –neteja, cura de persones, agricultura, etc. L’abundància d’aquesta mà d’obra barata ha causat la baixada de sous i la degradació de les condicions laborals als treballadors autòctons –el nucli de les societats. La darrera via ha estat fer precàries les condicions laborals i renunciar a formar treballadors: subcontractacions, contractes temporals, falsos autònoms, exigències de currículums impossibles o models basats en plataformes informàtiques com ara Uber o Glovo. Un exemple de reacció ha estat en el sector dels transportistes. Moltes empreses d’Europa occidental contracten treballadors de l’est amb sous d’origen molt més baixos que no els dels països on fan la feina. Aquests dies hi ha una lluita al Regne Unit, amb tancament de benzineres i desabastiment de combustible, entre el govern, que ha intervingut per evitar aquesta pràctica, i un sector empresarial que vol continuar pagant sous baixos i no formar nous treballadors autòctons. Mentrestant, al nostre país fa poques setmanes vèiem les protestes del sector de la llet perquè grans empreses de supermercats pagaven un preu per sota del de producció.

La pandèmia ha estat el detonant d’un seguit de problemes de fons associats al model econòmic imperant actual. Podríem ser davant la fi de la mundialització de l’economia? Tornarem a un model més “glocal”, amb visió mundial, però basat en esferes econòmiques, industrials i polítiques d’un àmbit més regional? O, potser, el malestar de sectors socials empobrits creixerà mentre unes elits continuaran enriquint-se i aïllant-se de la resta de la societat? Els anys vinents podríem veure un canvi de model, tant social com econòmic, o l’esgotament i col·lapse del sistema actual. Tal com conclou l’economista Miquel Puig, l’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots. Els governs reaccionaran?

Origen informació: VilaWeb

jueves, 12 de agosto de 2021

Habitaclia /ViaEmpresa..Un ejemplo para el buen uso de los mailings y la información en Internet

 

Habitaclia /ViaEmpresa..Un ejemplo para el buen uso de los mailings y la información en Internet

A continuación copio uno de los mailings que recibo de Habitaclia. Es uno de los que leo con asiduidad -otro ejemplo positivo serían los mailings e información de ViaEmpresa

Están pensados para ayudar al lector/cliente, lejos de los mailings egocéntricos que sólo desean promocionarse, vender o engañar/desorientar al lector 


                             

Libre de virus. www.avg.com

jueves, 16 de abril de 2020

Tiempos de Covid/Coronavirus: Cortarse el cabello, una necesidad ... Peine Corta Cabello Albi: Una historia empresarial

Tiempos de Covid/Coronavirus: Cortarse el cabello, una necesidad ... Peine Corta Cabello Albi: Una historia empresarial

Albi Line Peine Corta Cabello de Doble Cuchilla

He visitado la web de AlbiLine. Hace años que uso su producto PE 100 - Peine Corta Cabello Albi , (desde 1973 tal vez)

Ahora con el confinamiento por el coronavirus COVID-19 no lo tengo en mi domicilio.


La necesidad y el problema de cortarse el cabello la han dejado patente numerosas personas como el escritor Quim Monzó en "Bon Dissabte Sant" , usuarios de Internet en sus vídeos ,...

Quise saber si algún gran comercio lo tiene (Mercadona, Esclat/BonPreu, ..) o bien si hay pequeños comercios que lo tengan, pero no me fue posible.


Visité la web de la empresa productora que no informa sobre sus puntos de venta. Sobre este tema ver "Distribuidor / Tienda, demande a su proveedor que le apoye mediante mapas de puntos de venta" . Mapas de puntos de venta Su uso 

Asimismo me sorprende que las grandes cadenas o muchos otros comercios no hayan incorporado un producto tan útil.


Quizás la sagacidad comercial de los vendedores improvisados de paraguas ante las aglomeraciones de personas los días de lluvia, que piensan en las necesidades de los clientes, sería un valor a incorporar por parte de muchas empresas-

Por lo demás fue un placer ver como AlbiLine, fundada por Isaac Eskenazi en el barrio barcelonés de Sants, ha prosperado y ampliado su oferta inicial del año 1967 con una gran gama de productos 

Por Internet se encuentran vendedores -en algunos casos sin stock a pesar de tener el peine en su oferta- como Famaideal , que por otra parte da una buena explicación sobre el uso del peine cortacabellos

Por fin localicé, gracias a Google, un punto de venta físico en Terrassa donde me pude proveer del peine corta cabello

viernes, 26 de abril de 2019

¿Qué es marca?..El ejemplo de Kepa Junkera


¿Qué es marca?..El ejemplo de Kepa Junkera



Marca es aquella empresa/persona que te acompaña, que te ayuda, que te resuelve problemas, que es tu amigo


Las empresas debieran ser "personas" y no es lo habitual. Esconden sus propietarios, sus valores, sus éxitos, sus fracasos,...,  y los consumidores/clientes que debieran ser sus amigos no las tienen como realidades confiables


Hoy, primavera, previo a unas elecciones importantes, quizás decisivas en la orientación política de un país como España, por alguna razón personal, de sentimientos, de necesidad de compañía en el tiempo, busco oir la música de Kepa Junkera.


Kepa Junkera es una "marca" en el sentido explicado previamente. No importa el producto/canción concreta, ya que viene respaldado por unos valores y calidad aceptados y contrastados


Kepa, internacionalista y progresista, es a la vez una persona con hondas raíces en su cultura y tierra vasca


Kepa Junkera padeció el diciembre de 2018 un ictus durante una gira por Bélgica -ver https://www.diariovasco.com/culturas/musica/kepa-junkera-ictus-musico-20190130183724-nt.html -


Encuentro una música de Kepa Junkera que desconocía, Sandinderi, digamos un producto, -ver https://www.youtube.com/watch?v=hk2euPD05PQ ,`publicado el 13 mar. 2018


Sigo enganchado por la "marca" Kepa Junkera y van apareciendo Maletak  -ver https://www.youtube.com/watch?v=P63c-d5ht7M - , Ny hirahira -ver https://www.youtube.com/watch?v=FlY6BYGRpME - , Bok-Espok -ver https://www.youtube.com/watch?v=r-qF1yezXPc -

martes, 4 de septiembre de 2018

Teléfono, mail,....la cara habitual donde los clientes contactan... ¡¡Cuidenlos!!

Teléfono, mail,....la cara habitual donde los clientes contactan... ¡¡Cuidenlos!!
Tras la atención telefónica este debiera ser el ánimo de ambas partes

Hoy he contactado, para proporcionar una posible compra de producto técnico por parte de un gran grupo alimentario, con dos proveedores


La atención telefónica ha sido absolutamente deficiente en ambos casos. En común tenía el notar una persona de baja cualificación dando la cara por las empresas y una actitud poco colaborativa, cansada, desconfiada, sin interés por añadir información y oportunidades a sus empresas


El resultado ha sido que han perdido a un muy buen cliente


En otras ocasiones he citado la importancia de los servicios de atención teléfonica - Ver Atención al cliente. Una inversión productiva. Un caso positivo: Samsung - en el caso de quejas, pero aún es más evidente el error en los casos de la atención comercial genérica de una empresa


El Ojo Amigo. Asesoría de empresas - L'Ull Amic. Assessoria d'empreses - The Friendly Eye. Business consulting

martes, 28 de agosto de 2018

Empresas de transporte: Un servicio empresarial. Saber que piensan los clientes.

Empresas de transporte: Un servicio empresarial. Saber que piensan los clientes.



Tras intentar enviar unas muestras a Asia y encontrarme grandes compañías de transporte incapaces de ofrecer sus servicios de manera adecuada, contacté a una gran compañía alternativa con un excelente servicio de atención personal vía telefónica, de recogida de producto y de gestión de la documentación y pasos a seguir

La excelente compañía de transportes que contacté acababa su actuación usando un servicio útil para las empresas: una encuesta para valorar sus propios servicios.
Lo proporciona SurveyMonkey.
SurveyMonkey resume su oferta de servicio como sigue:

Obtén respuestas a tus preguntas
¿Tienes curiosidad acerca de lo que piensan tus clientes, empleados y los mercados meta potenciales? Envía 10 preguntas a 100 personas ahora gratis.

Es una manera automatizada de seguir opiniones.

Es difícil resumir en respuestas breves la experiencia de la relación comercial. Por ello una empresa que desee mejorar debiera contactar personalmente al cliente que expresa la opinión y profundizar en los detalles de su relación comercial y personal.

Utilizar servicios como los que ofrecemos en Como trabajamos- Com treballem - How we work puede servir para profundizar en la mejora de una empresa


El Ojo Amigo. Asesoría de empresas - L'Ull Amic. Assessoria d'empreses - The Friendly Eye. Business consulting

martes, 26 de junio de 2018

Neumáticos: Una experiencia muy positiva con Rodi y un ejemplo a seguir de marketing

Neumáticos: Una experiencia muy positiva con Rodi y un ejemplo a seguir de marketing


Cambiar neumáticos y usar la gran información que da en Internet me llevó a revalorizar el servicio de Rodi Motor Services (que ya utilizaba en pinchazos puntuales)
¿Qué valores diferenciales aporta Rodi sobre las otras dos conocidas empresas que consulté?
- Atención rápida en la compra por Internet
- Instalaciones cuidadas y personal educado que empatiza con el cliente
- Publicidad informativa y cuidada
- Existencias grandes de producto
- Buenos precios

- Tiendas propias y no franquicias
pero si hay un aspecto que me demuestra que es una empresa con gran proyección es el uso muy eficiente del marketing de seguimiento de los clientes y de la publicidad
- Al poco de comprar los neumáticos y inmediatamente a continuación de una gran nevada en Barcelona me informaba por mail sobre la problemática de los neumáticos en esa situación. Una ayuda y no sólo ganas de vender
- Hoy veo como publicidad, en la web de Rac1, una oferta de revisión gratuita de los neumáticos previa a las salidas por vacaciones

- Muestran sus puntos de venta, esta acción fácil que tantas empresa olvidan


Felicidades al equipo de marketing y al resto de personal, la empresa ofrece un servicio de calidad en todas sus secciones 
Han conseguido un cliente fiel y que siente a Rodi como una empresa amiga

El Ojo Amigo. Asesoría de empresas - L'Ull Amic. Assessoria d'empreses - The Friendly Eye. Business consulting


Mail informativo coincidente con la nevada de Febrero del 2018 en Barcelona:








Asunto: ¿La nieve te ha pillado desprevenido? ☃
Fecha: Tue, 27 Feb 2018 18:01:40 +0100 (CET)
De: Rodi Motor Services <newsletters@rodi.es>
Responder a: Rodi Motor Services <newsletters@rodi.es>
Para: xxx
¿Tienes problemas para ver esta newsletter?
Rodi Motor Services
Servicios Turismo
Cómo colocar las cadenas
Así de fácil te lo vamos a poner con dos vídeo tutoriales de cómo poner las cadenas en el caso que lo necesites. ¡Dale al play y ríete de la nieve!
1. Cómo colocar las cadenas metálicas
Com col·locar les cadenes metàl·liques
2. Como colocar las cadenas textiles
Com col·locar cadenes textils
Más información
Si no deseas seguir recibiendo comunicaciones por e-mail o quieres modificar tus datos, haz clic aquí.
Ayúdanos a llegar siempre a tu bandeja de entrada: guarda nuestra dirección de correo newsletters@rodi.es en tu libreta de direcciones para que tu gestor de correo no nos envíe a la carpeta de spam.